Preguntes freqüents

Bàsicament les diferències vénen donades pel mètode de tractament.

La osteopatia pretén retornar l’equilibri múscul esquelètic d’òrgans i fàscies per a restablir la llibertat de moviment global, per a això utilitza únicament les mans com a eina d’avaluació diagnòstica i tractament. La seva premissa és la de reequilibrar al pacient de manera global i no sols la de curar els seus símptomes.

A Espanya, la osteopatia no gaudeix del mateix rigor i reconeixement que la fisioteràpia, no obstant això en altres països aquesta inclosa dins del seu sistema social sanitari i gaudeix de gran prestigi i reconeixement terapèutic aportant actualment evidència científica en els seus mètodes.

La fisioteràpia, utilitza agents físics com la crioteràpia, termoteràpia i electroteràpia, i al seu torn tècniques manuals, algunes d’elles comunes amb la osteopatia.

Promou la recuperació del rang de mobilitat articular,  redueix els processos inflamatoris i el dolor muscular agut i crònic.

La combinació de totes dues disciplines terapèutiques, osteopatia i fisioteràpia,  promou habitualment una millor i més eficient recuperació dels processos patològics.

Els osteòpates, entenen a través del diagnòstic diferencial, que l’origen de les lesions pot originar-se en el raquis (columna vertebral), o directament en les extremitats, o bé que les lesions de les extremitats poden ser conseqüència de males alineacions articulars o compressions vasculars i nervioses d’origen raquidi. Els seus tractaments van encaminats a la globalitat, abordant el raquis i també les extremitats.

Els quiropràctics habitualment manifesten que les lesions acostumen a provenir principalment del raquis i per això els seus tractaments van majoritàriament enfocats a aquest segment corporal.

És una disciplina terapèutica dirigida a aquelles persones que practiquen esport de manera amateur o professional.

Inclou mètodes clínics avançats per al diagnòstic de biomecànica en la detecció precoç de factors de risc que provoquen el cessament de l’activitat esportiva i ajuda a prevenir futures lesions derivades de la seva pràctica.

Incideix en la ràpida i fiable recuperació de l’usuari mitjançant programes de tractament amb exercici físic dirigit i controlant específicament els volums i càrregues de treball adaptats individualment.

Promou una reintroducció progressiva a l’activitat esportiva (return to play) mitjançant tècniques físiques i cognitives de millora de la coordinació, propiocepció, i gest esportiu.

Vegeu: http://inefc.gencat.cat/ca/inefc/estudiar_a_inefc/masters-postgraus/master-mafis/pla-estudis/

Principalment els metges rehabilitadors i aquells fisioterapeutes que  posseeixin màsters o estudis de postgrau superior amb especialitat esportiva tenint aquests les atribucions de professió sanitària, podent tractar patologies utilitzant i promovent l’exercici físic com a teràpia.

D’altra banda es troben els col·lectius de graduats en ciències de l’activitat física i l’esport (CAFÈ), que segons el comunicat del 31 d’octubre del 2019 del ministeri de sanitat, consum i benestar social, no són professionals sanitaris, però si que promouen l’exercici físic de l’esport en la població general actuant com a agents sanitaris. 

Vegeu: http://colefcafecv.com/comunicado-oficial-informe-sanidad/

El mètode Bobath és un sistema de tractament basat en la millora de la tonicitat, postura i  moviment, per a aconseguir al llarg del creixement del nen que adquireixi un moviment més fluid i complex.

Es realitzen una sèrie de manipulacions, treballs d’estabilitat, per a millorar les reaccions de redreçament, equilibri i protecció de l’infant amb la finalitat de millorar la seva funció sensori motriu.